MECANISMES DE DEFENSA

INTRODUCCIÓ

Sigmund Freud va dividir la persona en dues facultats:

• Part conscient
• Part inconscient

La part conscient serà petita comparada amb la part inconscient. Si posem l’exemple d’un iceberg només podem veure 1/7 part (conscient) de les 6/7 restants (inconscient). Aquest plantejament el considera revolució.

La major part del que ens passa i del que som està en l’inconscient, que és on hi ha impulsos, desitjos, record d’experiències viscudes en el passat... La part conscient no té accés a l’inconscient. Hi ha una franja on l’inconscient no pot rebel·lar-se contra el conscient.

CONSCIENT (1/7 part)                //                                INCONSCIENT (6/7 parts)

                                              PRE-CONSCIENT

                                                      (somnis)

La psicoanàlisi es pot descriure com la demostració de les coses sense manifestacions empíriques. Diu que existeixen tres entitats:

• ID (allò): l’única entitat que és innata. Es mou pel principi de plaer. No té en compte als altres. Sempre és ell. Satisfacció immediata de forma egoista.
• EGO ( jo, a partir dels 2 anys de vida) : el nen se n’adona que en ocasions ja no pot satisfer de manera immediata les seves necessitats. Funciona a partir del principi de realitat. S’estableix una relació entre l’ID i l’EGO.
• SUPER EGO (super jo, a partir dels 3 anys de vida) : es comença a tenir en compte les altres persones. Consciència moral.

Els mecanismes de defesa són dispositius interns que desenvolupa l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.

Anna Freud va proposar diversos mecanismes de defensa a partir del seu pare:

Dissociació: es refereix al mecanisme mitjançant el qual l'inconscient ens fa oblidar enèrgicament esdeveniments o pensaments que serien dolorosos si se'ls permetés accedir al nostre pensament (conscient).

Projecció: és el mecanisme pel qual sentiments o idees doloroses són projectades cap a altres persones o coses properes però que l'individu sent alienes i que no tenen res per veure amb ell.
Negació: l'individu tracta factors obvis de la realitat com si no existissin.

Intel·lectualització: incorporació subjectiva per part d'una persona de trets que són característics d'una altra.

Regressió: és el retorn a un funcionament mental de nivell anterior ("més infantil").
Formació reactiva o reacció formada: serveix per prevenir que un pensament dolorós o controvertit emergeixi. El pensament és substituït immediatament per un d'agradable. Aïllament: és la separació del record i els sentiments (afecte, odi).

Desplaçament: és la condició en la qual no sol el sentiment connectat a una persona o fet en particular és separat, sinó que a més aquest sentiment s'uneix a una altra persona o fet.

Racionalització: és la substitució d'una raó inacceptable però real, per una altra d'acceptable.

PRÀCTICA

1. IRA:
• Positiu: Aprofitar per fer neteja de la cuina i després estar satisfet.
• Negatiu: Anar a trobar a algú i rebentar-li les rodes del cotxe.

2. LUXÚRIA:
• Positiu: Esperar a estar amb la teva parella i sorprendre’l.
• Negatiu: Mantenir relacions sexuals amb qualsevol.

3. GULA:

·         Positiu: Aprofitar-ho per ajudar a gent necessitada.

·         Negatiu:  Menjar excessivament fins acabar amb un problema de obesitat.

4. PERESA:

·      Positiu: Aprofitar qualsevol moment per fer algun treball manual, o alguna altra activitat

·      Negatiu: Estar tot el dia sense fer res i perdre el temps.

5. SUPÈRBIA:

·         Positiu: Aprofitar els teus impulsos i coneixements per motivar als altres.

·        Negatiu: Guanyar enemics fent valorar els teus coneixements o diners.

6. ENVEJA:

·        Positiu: Fer-la servir com a al·licient per oportunitats laborals millors.

·        Negatiu: Arruïnar-te per poder seguir el ritme econòmic dels altres.

7. AVARÍCIA:

·         Positiu: Compartir amb els altres i generar amistat i amor

·         Negatiu: Morir sense haver compartit res, i sent el més ric.

REFLEXIÓ

Els mecanismes de defensa des del meu punt de vista, crec que poden arribar a ser útils, però no en tots els casos. Per exemple, sí que poden ajudar en casos de trastorns alimentaris, en abusos sexuals, maltractaments... però a vegades el que ens pot provocar és un estancament en nosaltres mateixos.  

A la nostra vida, tots, alguna vegada hem expressat el que sentim o alguna situació per la que estem passant a alguna persona del nostra voltant que ens estimem, en comptes d’expressar-ho cap a la persona adequada, aquest cas seria el de desplaçament.  En aquell moment, doncs, el que fem es danyar a aquesta altra persona amb situacions que potser podríem haver evitat si ens acostuméssim a expressar-nos més i millor en cada moment de la nostra vida.

Per tant, amb la psicoanàlisi el que hem d’intentar és saber buscar dins de la ment de cada persona a partir dels mecanismes de defensa i així poder trobar quina és la solució per fer canviar la conducta i la reacció davant d’alguna situació.

Aquesta pràctica l’he realitzat amb Raquel Nierga i Adela Navarro.