MECANISMES DE DEFENSA

INTRODUCCIÓ

Sigmund Freud va dividir la persona en dues facultats:

• Part conscient
• Part inconscient

La part conscient serà petita comparada amb la part inconscient. Si posem l’exemple d’un iceberg només podem veure 1/7 part (conscient) de les 6/7 restants (inconscient). Aquest plantejament el considera revolució.

La major part del que ens passa i del que som està en l’inconscient, que és on hi ha impulsos, desitjos, record d’experiències viscudes en el passat... La part conscient no té accés a l’inconscient. Hi ha una franja on l’inconscient no pot rebel·lar-se contra el conscient.

CONSCIENT (1/7 part)                //                                INCONSCIENT (6/7 parts)

                                              PRE-CONSCIENT

                                                      (somnis)

La psicoanàlisi es pot descriure com la demostració de les coses sense manifestacions empíriques. Diu que existeixen tres entitats:

• ID (allò): l’única entitat que és innata. Es mou pel principi de plaer. No té en compte als altres. Sempre és ell. Satisfacció immediata de forma egoista.
• EGO ( jo, a partir dels 2 anys de vida) : el nen se n’adona que en ocasions ja no pot satisfer de manera immediata les seves necessitats. Funciona a partir del principi de realitat. S’estableix una relació entre l’ID i l’EGO.
• SUPER EGO (super jo, a partir dels 3 anys de vida) : es comença a tenir en compte les altres persones. Consciència moral.

Els mecanismes de defesa són dispositius interns que desenvolupa l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.

Anna Freud va proposar diversos mecanismes de defensa a partir del seu pare:

Dissociació: es refereix al mecanisme mitjançant el qual l'inconscient ens fa oblidar enèrgicament esdeveniments o pensaments que serien dolorosos si se'ls permetés accedir al nostre pensament (conscient).

Projecció: és el mecanisme pel qual sentiments o idees doloroses són projectades cap a altres persones o coses properes però que l'individu sent alienes i que no tenen res per veure amb ell.
Negació: l'individu tracta factors obvis de la realitat com si no existissin.

Intel·lectualització: incorporació subjectiva per part d'una persona de trets que són característics d'una altra.

Regressió: és el retorn a un funcionament mental de nivell anterior ("més infantil").
Formació reactiva o reacció formada: serveix per prevenir que un pensament dolorós o controvertit emergeixi. El pensament és substituït immediatament per un d'agradable. Aïllament: és la separació del record i els sentiments (afecte, odi).

Desplaçament: és la condició en la qual no sol el sentiment connectat a una persona o fet en particular és separat, sinó que a més aquest sentiment s'uneix a una altra persona o fet.

Racionalització: és la substitució d'una raó inacceptable però real, per una altra d'acceptable.

PRÀCTICA

1. IRA:
• Positiu: Aprofitar per fer neteja de la cuina i després estar satisfet.
• Negatiu: Anar a trobar a algú i rebentar-li les rodes del cotxe.

2. LUXÚRIA:
• Positiu: Esperar a estar amb la teva parella i sorprendre’l.
• Negatiu: Mantenir relacions sexuals amb qualsevol.

3. GULA:

·         Positiu: Aprofitar-ho per ajudar a gent necessitada.

·         Negatiu:  Menjar excessivament fins acabar amb un problema de obesitat.

4. PERESA:

·      Positiu: Aprofitar qualsevol moment per fer algun treball manual, o alguna altra activitat

·      Negatiu: Estar tot el dia sense fer res i perdre el temps.

5. SUPÈRBIA:

·         Positiu: Aprofitar els teus impulsos i coneixements per motivar als altres.

·        Negatiu: Guanyar enemics fent valorar els teus coneixements o diners.

6. ENVEJA:

·        Positiu: Fer-la servir com a al·licient per oportunitats laborals millors.

·        Negatiu: Arruïnar-te per poder seguir el ritme econòmic dels altres.

7. AVARÍCIA:

·         Positiu: Compartir amb els altres i generar amistat i amor

·         Negatiu: Morir sense haver compartit res, i sent el més ric.

REFLEXIÓ

Els mecanismes de defensa des del meu punt de vista, crec que poden arribar a ser útils, però no en tots els casos. Per exemple, sí que poden ajudar en casos de trastorns alimentaris, en abusos sexuals, maltractaments... però a vegades el que ens pot provocar és un estancament en nosaltres mateixos.  

A la nostra vida, tots, alguna vegada hem expressat el que sentim o alguna situació per la que estem passant a alguna persona del nostra voltant que ens estimem, en comptes d’expressar-ho cap a la persona adequada, aquest cas seria el de desplaçament.  En aquell moment, doncs, el que fem es danyar a aquesta altra persona amb situacions que potser podríem haver evitat si ens acostuméssim a expressar-nos més i millor en cada moment de la nostra vida.

Per tant, amb la psicoanàlisi el que hem d’intentar és saber buscar dins de la ment de cada persona a partir dels mecanismes de defensa i així poder trobar quina és la solució per fer canviar la conducta i la reacció davant d’alguna situació.

Aquesta pràctica l’he realitzat amb Raquel Nierga i Adela Navarro.

DISTORSIONS COGNITIVES

INTRODUCCIÓ :

La psicologia anteriorment era considerada una ciència que estudiava els estats de consciència i Watson a partir d’aquest moment decideix proposar una nova definició de psicologia, que passa a ser definida com la ciència que estudia la conducta observable o no observable.

A. Ellis i A.T. Beck se’ls considera els pares fundadors del cognitivisme i s’incorpora una nova variable a l’esquema de Watson que consistia en E-R-C. A partir d’aquí s’hi afegirà la O :    E-O-R-C

La lletra O implica com la persona respon a aquell estímul, és un organisme que observa, pensa i decideix davant aquest estímul. La persona pot escollir com actua i a davant dels mateixos estímuls actuem de forma diferent. Ara la forma de pensar influirà en la forma que sentim i allò que fem

                       

La psicologia cognitiva és la ciència que estudia els processos mentals o cognició, com a base del comportament. La psicologia cognitiva és una de les addicions més recents a la investigació psicològica, convertint-se com a àrea separada dins de la psicologia des dels anys 50 i 60.

Les distorsions cognitives són patrons de pensament que influiran com actuen i com ens sentim i a vegades tindran conseqüències indesitjables.

• Ellis: tècnica racional emotiva (conductual)
• Beck: teràpia cognitiva

Aquestes dues tècniques dels fundadors del cognitivisme estan basades en la detecció de pensaments distorsionats.

Van elaborar una llista de pensaments distorsionats:

Esdeveniment activador

-          El meu amant m’ha deixat (E)

Pensaments i creences

-          No puc estar sense ell. Sóc una perdedora a la vida. No trobaré cap altre amant com ell. És realment terrible. (O)

Conseqüències emocionals i conductual (C)

-          Em sento trista, furiosa, indigna. Bec més del compte. No menjo. No dormo. Falto a la feina.

Definició distorsions cognitives

Són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives, com per exemple:

-          Alteracions emocionals fruit de la creença. Perjudicial en els pensaments negatius.

-          Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que es generen.

-          En la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa.

PRÀCTICA:

La pràctica l’he realitzada amb Glòria Grau i Raquel Nierda. Consisteix en buscar dos pensaments distorsionats per a cada distorsió, per tant 24 pensaments en total.

1)      Generalització excessiva

·         He suspès un examen, no aprovaré mai.

·         Si em banyo al mar i em pica una medusa, no em banyo més perquè em picaran sempre.

2)      Abstracció selectiva

·         He fet malament un exercici de l’examen, hauré fet malament tot l’examen.

·         El pacient ha patit una petita hemorràgia durant una operació, el metge creu que ha estat un desastre.

3)      Polarització o pensament tot o res

·         Ens donen la nota d’un treball i veig que en comparació amb els meus companys la nota és més baixa, per tant dic: tothom ha tret millor nota que jo.

·         Sempre m’he de trobar el semàfor en vermell.

4)      Desqualificació d’allò positiu

·         La festa ha anat malament perquè he arribat tard.

·         La reunió ha anat malament per un comentari dels que he fet era erroni.

5)      Lectura del pensament

·         Has arribat tard perquè no volies quedar amb mi.

·         El dia de cap d’any dues amigues porten el mateix vestit. I una li diu a l’altra que el porta perquè creu que li queda millor que a ella.

6)      Endevinar el futur

·         Segur que quan arribi no hi ha entrades.

·         El dia abans d’una entrevista de feina pensar que segur que no m’agafaran.

7)      Magnificació i minimització

·         Com que he organitzat la festa jo ha estat un èxit.

·         Com que vaig participar al concurs, el meu equip ha perdut.

8)      Raonament emocional

·         Com que estic molt contenta m’anirà bé el dia.

·         Com que estic trista, perdrem el partit.

9)      Etiquetar erròniament

·         Un dia la meva amiga va arribar tard, és una despreocupada.

·         No em queda bé aquest pentinat, sóc lletja.

10)    Autoinculpació

·         Una meva amiga condueix i xoca amb el cotxe de davant, com que jo li estava parlant, ha estat culpa meva.

·         El novio de la meva amiga l’ha deixat perquè sap que sóc amiga seva.

11)    Personalització

·         Com que em vaig presentar a les eleccions, el meu partit va perdre.

·         Com que vaig venir a l’examen va ser difícil.

12)    Imperatiu categòric

·         Com que avui no he dormit 8 hores, tindré un mal dia, perquè tinc l’exigència de dormir com a mínim 8 hores.

·         Com que he menjat una galeta de més, no m’anirà bé el vestit per aquesta nit.

CONCLUSIÓ/REFLEXIÓ:

En aquesta pràctica m’hi he sentit bastant identificada, ja que jo sóc una persona bastant pessimista i quan he vist totes aquestes situacions que la gent passa he pensat que és moment d’intentar-ho canviar.

La gent amb autoestima baixa és més propensa a desenvolupar aquestes distorsions cognitives ja que passa per moments més difícils i per tant, augmenta l’actitud pessimista.

És fascinant el que pot arribar a fer la nostra ment per arribar a crear aquests tipus de pensaments i que a causa d’això actuem de diferents formes. Penso, també, que és important conèixer bé aquests tipus de distorsions perquè encara que a vegades no ens ho sembli, cada dia estem envoltats d’elles, i en algun moment de la nostra vida hem tingut la seva presència dins nostre. M’ha ajudat també per poder entendre una mica més el comportament de la gent que m’envolta diàriament ja que a vegades actua de certes formes que no entenc.

També és important que el psicòleg i la persona mateixa, sàpiga reconèixer aquests pensaments dins la seva ment, per tal de que així nosaltres mateixos amb l’ajuda d’alguna persona siguem capaços de conduir el pensament cap a allò racional i no deixar-nos enganyar per aquests pensaments.

DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

La dessensibilització sistemàtica en els seus inicis era considerada psicològica, i una ciència que estudiava els estats de consciència. Mary Cover Jones va ser la precursora de la dessensibilització sistemàtica a finals del segle XIX i principis del segle XX. Ella va dir que si podem crear fòbies també podem fer que aquesta por que tenim desaparegui.

L’objectiu d’aquesta ciència és intentar fer desaparèixer aquesta fòbia mitjançant tècniques de relaxació anant associant l’estímul que fa por a una sensació de relaxació. Consisteix en treure la fòbia de manera progressiva.

EL CAS DEL NEN AMB FÒBIA A L’AUTOCAR

Un nen de 7 anys un dia mirant la televisió amb la seva àvia, veu un autocar que ha tingut un accident amb gent gran i decideix que no pujarà més als autocars. El seus pares no insisteixen, però el seu pare ha patit una lesió treballant i no pot agafar el cotxe. Hauran d’anar a visitar familiars o coneguts lluny de casa seva i han d’agafar un autocar perquè el seu pare no pot conduir, però el nen ara no hi vol pujar perquè els hi ha agafat fòbia després de veure aquell accident a la televisió.

• Procés de dessensibilització sistemàtica:

 1.  Fer veure series de dibuixos animats on hi aparegui un autobús escolar i nens com van a l’escola o d’excursió.

 2.  Fer jugar al nen amb autobusos de joguina i fer que s’inventi històries de persones que   van a algun lloc amb aquell vehicle.

 3. Seguir el recorregut d’un autobús amb cotxe per veure de quina manera circula.

 4.  Anar a l’estació d’autobusos amb els pares i passejar per les rodalies sense parlar sobre el tema i només partint de l’observació de l’ambient i situació.

  5. Anar a la parada/estació de busos i seure i observar a la gent que puja i baixa, per tal de que es faci a la idea de que no els hi passa res per pujar.

 6. Mantenir una conversa amb algun o varis conductor d’autobús i que li ensenyin com funciona per tal de que agafi confiança amb el bus en si.

 7. Que acompanyi als seus amics a pujar al bosc i que després els reculli. És important sobretot que els vagi a veure com tornen, per tal de que vegi que no els hi ha passat res durant el trajecte i estan sans i estalvis.

 8. Que el nen vagi a una estació d’autobusos, on pugui trobar algun autobús aparcat i intentar pujar per tal de veure les mesures de seguretat i els equipaments amb els que compta l’autobús. D’aquesta manera aconseguirà una familiarització més pròxima amb el vehicle.

 9. Pujar a l’autobús acompanyat d'algú amb qui ell es senti segur. També pot portar joguines o algun tipus d’entreteniment per tal de que no tingui tota l’atenció en la situació. Un cop acomodat i tranquil, fer un petit trajecte (podrien ser dos carrers, o en el cas que el nen volgués continuar es faria un trajecte més llarg).

 10. Per últim, el nen ha de pujar a l’autobús per fer un trajecte amb una durada més llarga.

REFLEXIÓ

Varem decidir triar aquest cas perquè ens va semblar potser més fàcil a l’hora de realitzar els passos per intentar fer passar la por als autobusos ja que el cas de l’abella i la nena ho varem veure més complicat ja que la nena li costaria deixar de tenir-li fòbia.

Consistia en què a partir de 10 passos el nen aconseguís deixar de tenir fòbia als autocars i que pogués pujar amb ells sense que li fessin por.

Quan varem començar a realitzar els passos, ens va costar bastant posar-nos a la situació del nen, ja que tampoc sabem gaire en aquests casos com s’ha d’actuar i el que s’ha de fer per fer passar la fòbia. Varem començar a donar idees i passos però només els varem escriure i després varem decidir que ja els ordenaríem de la millor manera possible.

El que ens va costar més va ser saber ordenar els passos i saber-los posar al seu lloc adequat, perquè hi va haver moments que no sabíem si un era millor que l’altre i a on l’havíem de col·locar. Suposo que ens va costar perquè no coneixem encara prous conceptes com per saber posar-nos en la situació del nen i saber com reaccionarà a cada pas i a cada situació que se li presenti al davant.

Com a conclusió podem dir que la dessensibilització sistemàtica pot arribar a ser afectiu i pot fer que la gent que pateix fòbies acabin desapareixent d’una forma progressiva, en què el pacient ha de saber posar-hi de la seva part i així poder aconseguir aquest objectiu.

Aquesta pràctica l’he fet amb : Glòria Grau i Rocío Pinto.

INTROSPECCIÓ

Durant aquells 10 minuts de silenci dins la classe em van passar una gran quantitat de pensaments per la meva ment. Em vaig endinsar en un pensament de la gent que tenia al meu voltant. Hi havia gent que fins i tot en aquell moment de petit plaer per estar en silenci i en relaxació va tancar els ulls. Ho vaig trobar com una cosa molt bona. Ser capaç de poder concentrar-te tan profundament en un moment dins una classe. M'agradava aquella pràctica. La vaig trobar molt interessant. La classe em va encantar, tot el que ha explicat ho he trobat molt interessant, de fet, el món de la ment el trobo fascinant. És tan gran!
De cop vaig recordar el que havia dit l'Ernest sobre aquella prova que els hi feien a les noies que patien anorèxia amb els pals, que consistia de tapar-los-hi els ulls i que elles marquessin quina mida creien que feia el seu cos d'ample. I aquí vaig arribar amb el tema de una meva amiga. Una noia que té problemes amb el tema de menjar... Estic molt preocupada. No sé què puc fer per fer-li entendre que té un cos perfecte i que no li cal perdre més quilos...Penso en la discussió que varem tenir l'altre dia... Ja no sé què més dir-li perquè se n'adoni. Fa massa temps que dura el tema i ja no sabem com més dir-li que acabarà sent greu i pot acabar malalta de debò. Ella m'enganya i em diu que no li passa res i que està bé, i sobretot "que menja". Penso que hi ha altres maneres de fer les coses, i aquesta no trobo que sigui l'adequada.
Penso en quanta feina he de fer quan arribi a casa i ja m'atabalo! He de pensar a apuntar-me totes les coses que ens han dit avui que hem de fer, espero pensar en tot! I sinó ja li demanaré a la meva amiga que sempre la tinc al meu costat sempre que la necesito! Pobre tot el que li esta passant... em sap molt greu per ella. Tot això del seu novio sort que dijous es veuran i podran estar uns dies junts.
Suposo que ja deu quedar poc perquè s'acabi el temps.. És increïble quantes coses et poden passar per la ment en tan poca estona... De fet ha dit que podem tenir cada dia uns 60.000 pensaments crec que ha dit! No m'ho imaginava pas que en tinguessim tants!
Encara els hi he de dir a les del meu grup de CAPI que hem de quedar per demà per acabar el treball, espero que ens hi posem de veritat perquè sinó no l'acabarem. No suportu perdre el temps  i a més quan m'hi jugo la nota. A veure com anirà. El temps s'ha acabat. Una pràctica molt interessant.