DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

La dessensibilització sistemàtica en els seus inicis era considerada psicològica, i una ciència que estudiava els estats de consciència. Mary Cover Jones va ser la precursora de la dessensibilització sistemàtica a finals del segle XIX i principis del segle XX. Ella va dir que si podem crear fòbies també podem fer que aquesta por que tenim desaparegui.

L’objectiu d’aquesta ciència és intentar fer desaparèixer aquesta fòbia mitjançant tècniques de relaxació anant associant l’estímul que fa por a una sensació de relaxació. Consisteix en treure la fòbia de manera progressiva.

EL CAS DEL NEN AMB FÒBIA A L’AUTOCAR

Un nen de 7 anys un dia mirant la televisió amb la seva àvia, veu un autocar que ha tingut un accident amb gent gran i decideix que no pujarà més als autocars. El seus pares no insisteixen, però el seu pare ha patit una lesió treballant i no pot agafar el cotxe. Hauran d’anar a visitar familiars o coneguts lluny de casa seva i han d’agafar un autocar perquè el seu pare no pot conduir, però el nen ara no hi vol pujar perquè els hi ha agafat fòbia després de veure aquell accident a la televisió.

• Procés de dessensibilització sistemàtica:

 1.  Fer veure series de dibuixos animats on hi aparegui un autobús escolar i nens com van a l’escola o d’excursió.

 2.  Fer jugar al nen amb autobusos de joguina i fer que s’inventi històries de persones que   van a algun lloc amb aquell vehicle.

 3. Seguir el recorregut d’un autobús amb cotxe per veure de quina manera circula.

 4.  Anar a l’estació d’autobusos amb els pares i passejar per les rodalies sense parlar sobre el tema i només partint de l’observació de l’ambient i situació.

  5. Anar a la parada/estació de busos i seure i observar a la gent que puja i baixa, per tal de que es faci a la idea de que no els hi passa res per pujar.

 6. Mantenir una conversa amb algun o varis conductor d’autobús i que li ensenyin com funciona per tal de que agafi confiança amb el bus en si.

 7. Que acompanyi als seus amics a pujar al bosc i que després els reculli. És important sobretot que els vagi a veure com tornen, per tal de que vegi que no els hi ha passat res durant el trajecte i estan sans i estalvis.

 8. Que el nen vagi a una estació d’autobusos, on pugui trobar algun autobús aparcat i intentar pujar per tal de veure les mesures de seguretat i els equipaments amb els que compta l’autobús. D’aquesta manera aconseguirà una familiarització més pròxima amb el vehicle.

 9. Pujar a l’autobús acompanyat d'algú amb qui ell es senti segur. També pot portar joguines o algun tipus d’entreteniment per tal de que no tingui tota l’atenció en la situació. Un cop acomodat i tranquil, fer un petit trajecte (podrien ser dos carrers, o en el cas que el nen volgués continuar es faria un trajecte més llarg).

 10. Per últim, el nen ha de pujar a l’autobús per fer un trajecte amb una durada més llarga.

REFLEXIÓ

Varem decidir triar aquest cas perquè ens va semblar potser més fàcil a l’hora de realitzar els passos per intentar fer passar la por als autobusos ja que el cas de l’abella i la nena ho varem veure més complicat ja que la nena li costaria deixar de tenir-li fòbia.

Consistia en què a partir de 10 passos el nen aconseguís deixar de tenir fòbia als autocars i que pogués pujar amb ells sense que li fessin por.

Quan varem començar a realitzar els passos, ens va costar bastant posar-nos a la situació del nen, ja que tampoc sabem gaire en aquests casos com s’ha d’actuar i el que s’ha de fer per fer passar la fòbia. Varem començar a donar idees i passos però només els varem escriure i després varem decidir que ja els ordenaríem de la millor manera possible.

El que ens va costar més va ser saber ordenar els passos i saber-los posar al seu lloc adequat, perquè hi va haver moments que no sabíem si un era millor que l’altre i a on l’havíem de col·locar. Suposo que ens va costar perquè no coneixem encara prous conceptes com per saber posar-nos en la situació del nen i saber com reaccionarà a cada pas i a cada situació que se li presenti al davant.

Com a conclusió podem dir que la dessensibilització sistemàtica pot arribar a ser afectiu i pot fer que la gent que pateix fòbies acabin desapareixent d’una forma progressiva, en què el pacient ha de saber posar-hi de la seva part i així poder aconseguir aquest objectiu.

Aquesta pràctica l’he fet amb : Glòria Grau i Rocío Pinto.