DISTORSIONS COGNITIVES

INTRODUCCIÓ :

La psicologia anteriorment era considerada una ciència que estudiava els estats de consciència i Watson a partir d’aquest moment decideix proposar una nova definició de psicologia, que passa a ser definida com la ciència que estudia la conducta observable o no observable.

A. Ellis i A.T. Beck se’ls considera els pares fundadors del cognitivisme i s’incorpora una nova variable a l’esquema de Watson que consistia en E-R-C. A partir d’aquí s’hi afegirà la O :    E-O-R-C

La lletra O implica com la persona respon a aquell estímul, és un organisme que observa, pensa i decideix davant aquest estímul. La persona pot escollir com actua i a davant dels mateixos estímuls actuem de forma diferent. Ara la forma de pensar influirà en la forma que sentim i allò que fem

                       

La psicologia cognitiva és la ciència que estudia els processos mentals o cognició, com a base del comportament. La psicologia cognitiva és una de les addicions més recents a la investigació psicològica, convertint-se com a àrea separada dins de la psicologia des dels anys 50 i 60.

Les distorsions cognitives són patrons de pensament que influiran com actuen i com ens sentim i a vegades tindran conseqüències indesitjables.

• Ellis: tècnica racional emotiva (conductual)
• Beck: teràpia cognitiva

Aquestes dues tècniques dels fundadors del cognitivisme estan basades en la detecció de pensaments distorsionats.

Van elaborar una llista de pensaments distorsionats:

Esdeveniment activador

-          El meu amant m’ha deixat (E)

Pensaments i creences

-          No puc estar sense ell. Sóc una perdedora a la vida. No trobaré cap altre amant com ell. És realment terrible. (O)

Conseqüències emocionals i conductual (C)

-          Em sento trista, furiosa, indigna. Bec més del compte. No menjo. No dormo. Falto a la feina.

Definició distorsions cognitives

Són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives, com per exemple:

-          Alteracions emocionals fruit de la creença. Perjudicial en els pensaments negatius.

-          Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que es generen.

-          En la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa.

PRÀCTICA:

La pràctica l’he realitzada amb Glòria Grau i Raquel Nierda. Consisteix en buscar dos pensaments distorsionats per a cada distorsió, per tant 24 pensaments en total.

1)      Generalització excessiva

·         He suspès un examen, no aprovaré mai.

·         Si em banyo al mar i em pica una medusa, no em banyo més perquè em picaran sempre.

2)      Abstracció selectiva

·         He fet malament un exercici de l’examen, hauré fet malament tot l’examen.

·         El pacient ha patit una petita hemorràgia durant una operació, el metge creu que ha estat un desastre.

3)      Polarització o pensament tot o res

·         Ens donen la nota d’un treball i veig que en comparació amb els meus companys la nota és més baixa, per tant dic: tothom ha tret millor nota que jo.

·         Sempre m’he de trobar el semàfor en vermell.

4)      Desqualificació d’allò positiu

·         La festa ha anat malament perquè he arribat tard.

·         La reunió ha anat malament per un comentari dels que he fet era erroni.

5)      Lectura del pensament

·         Has arribat tard perquè no volies quedar amb mi.

·         El dia de cap d’any dues amigues porten el mateix vestit. I una li diu a l’altra que el porta perquè creu que li queda millor que a ella.

6)      Endevinar el futur

·         Segur que quan arribi no hi ha entrades.

·         El dia abans d’una entrevista de feina pensar que segur que no m’agafaran.

7)      Magnificació i minimització

·         Com que he organitzat la festa jo ha estat un èxit.

·         Com que vaig participar al concurs, el meu equip ha perdut.

8)      Raonament emocional

·         Com que estic molt contenta m’anirà bé el dia.

·         Com que estic trista, perdrem el partit.

9)      Etiquetar erròniament

·         Un dia la meva amiga va arribar tard, és una despreocupada.

·         No em queda bé aquest pentinat, sóc lletja.

10)    Autoinculpació

·         Una meva amiga condueix i xoca amb el cotxe de davant, com que jo li estava parlant, ha estat culpa meva.

·         El novio de la meva amiga l’ha deixat perquè sap que sóc amiga seva.

11)    Personalització

·         Com que em vaig presentar a les eleccions, el meu partit va perdre.

·         Com que vaig venir a l’examen va ser difícil.

12)    Imperatiu categòric

·         Com que avui no he dormit 8 hores, tindré un mal dia, perquè tinc l’exigència de dormir com a mínim 8 hores.

·         Com que he menjat una galeta de més, no m’anirà bé el vestit per aquesta nit.

CONCLUSIÓ/REFLEXIÓ:

En aquesta pràctica m’hi he sentit bastant identificada, ja que jo sóc una persona bastant pessimista i quan he vist totes aquestes situacions que la gent passa he pensat que és moment d’intentar-ho canviar.

La gent amb autoestima baixa és més propensa a desenvolupar aquestes distorsions cognitives ja que passa per moments més difícils i per tant, augmenta l’actitud pessimista.

És fascinant el que pot arribar a fer la nostra ment per arribar a crear aquests tipus de pensaments i que a causa d’això actuem de diferents formes. Penso, també, que és important conèixer bé aquests tipus de distorsions perquè encara que a vegades no ens ho sembli, cada dia estem envoltats d’elles, i en algun moment de la nostra vida hem tingut la seva presència dins nostre. M’ha ajudat també per poder entendre una mica més el comportament de la gent que m’envolta diàriament ja que a vegades actua de certes formes que no entenc.

També és important que el psicòleg i la persona mateixa, sàpiga reconèixer aquests pensaments dins la seva ment, per tal de que així nosaltres mateixos amb l’ajuda d’alguna persona siguem capaços de conduir el pensament cap a allò racional i no deixar-nos enganyar per aquests pensaments.