INTROSPECCIÓ

Durant aquells 10 minuts de silenci dins la classe em van passar una gran quantitat de pensaments per la meva ment. Em vaig endinsar en un pensament de la gent que tenia al meu voltant. Hi havia gent que fins i tot en aquell moment de petit plaer per estar en silenci i en relaxació va tancar els ulls. Ho vaig trobar com una cosa molt bona. Ser capaç de poder concentrar-te tan profundament en un moment dins una classe. M'agradava aquella pràctica. La vaig trobar molt interessant. La classe em va encantar, tot el que ha explicat ho he trobat molt interessant, de fet, el món de la ment el trobo fascinant. És tan gran!
De cop vaig recordar el que havia dit l'Ernest sobre aquella prova que els hi feien a les noies que patien anorèxia amb els pals, que consistia de tapar-los-hi els ulls i que elles marquessin quina mida creien que feia el seu cos d'ample. I aquí vaig arribar amb el tema de una meva amiga. Una noia que té problemes amb el tema de menjar... Estic molt preocupada. No sé què puc fer per fer-li entendre que té un cos perfecte i que no li cal perdre més quilos...Penso en la discussió que varem tenir l'altre dia... Ja no sé què més dir-li perquè se n'adoni. Fa massa temps que dura el tema i ja no sabem com més dir-li que acabarà sent greu i pot acabar malalta de debò. Ella m'enganya i em diu que no li passa res i que està bé, i sobretot "que menja". Penso que hi ha altres maneres de fer les coses, i aquesta no trobo que sigui l'adequada.
Penso en quanta feina he de fer quan arribi a casa i ja m'atabalo! He de pensar a apuntar-me totes les coses que ens han dit avui que hem de fer, espero pensar en tot! I sinó ja li demanaré a la meva amiga que sempre la tinc al meu costat sempre que la necesito! Pobre tot el que li esta passant... em sap molt greu per ella. Tot això del seu novio sort que dijous es veuran i podran estar uns dies junts.
Suposo que ja deu quedar poc perquè s'acabi el temps.. És increïble quantes coses et poden passar per la ment en tan poca estona... De fet ha dit que podem tenir cada dia uns 60.000 pensaments crec que ha dit! No m'ho imaginava pas que en tinguessim tants!
Encara els hi he de dir a les del meu grup de CAPI que hem de quedar per demà per acabar el treball, espero que ens hi posem de veritat perquè sinó no l'acabarem. No suportu perdre el temps  i a més quan m'hi jugo la nota. A veure com anirà. El temps s'ha acabat. Una pràctica molt interessant.