dijous, 25 de novembre del 2010

DISTORSIONS COGNITIVES

INTRODUCCIÓ :

La psicologia anteriorment era considerada una ciència que estudiava els estats de consciència i Watson a partir d’aquest moment decideix proposar una nova definició de psicologia, que passa a ser definida com la ciència que estudia la conducta observable o no observable.
A. Ellis i A.T. Beck se’ls considera els pares fundadors del cognitivisme i s’incorpora una nova variable a l’esquema de Watson que consistia en E-R-C. A partir d’aquí s’hi afegirà la O :    E-O-R-C
La lletra O implica com la persona respon a aquell estímul, és un organisme que observa, pensa i decideix davant aquest estímul. La persona pot escollir com actua i a davant dels mateixos estímuls actuem de forma diferent. Ara la forma de pensar influirà en la forma que sentim i allò que fem

                       



La psicologia cognitiva és la ciència que estudia els processos mentals o cognició, com a base del comportament. La psicologia cognitiva és una de les addicions més recents a la investigació psicològica, convertint-se com a àrea separada dins de la psicologia des dels anys 50 i 60.
Les distorsions cognitives són patrons de pensament que influiran com actuen i com ens sentim i a vegades tindran conseqüències indesitjables.

  • Ellis: tècnica racional emotiva (conductual)
  • Beck: teràpia cognitiva

Aquestes dues tècniques dels fundadors del cognitivisme estan basades en la detecció de pensaments distorsionats.

Van elaborar una llista de pensaments distorsionats:

Esdeveniment activador
-          El meu amant m’ha deixat (E)

Pensaments i creences
-          No puc estar sense ell. Sóc una perdedora a la vida. No trobaré cap altre amant com ell. És realment terrible. (O)

Conseqüències emocionals i conductual (C)
-          Em sento trista, furiosa, indigna. Bec més del compte. No menjo. No dormo. Falto a la feina.

Definició distorsions cognitives

Són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives, com per exemple:

-          Alteracions emocionals fruit de la creença. Perjudicial en els pensaments negatius.
-          Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que es generen.
-          En la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa.


PRÀCTICA:

La pràctica l’he realitzada amb Glòria Grau i Raquel Nierda. Consisteix en buscar dos pensaments distorsionats per a cada distorsió, per tant 24 pensaments en total.

1)      Generalització excessiva
·         He suspès un examen, no aprovaré mai.
·         Si em banyo al mar i em pica una medusa, no em banyo més perquè em picaran sempre.

2)      Abstracció selectiva
·         He fet malament un exercici de l’examen, hauré fet malament tot l’examen.
·         El pacient ha patit una petita hemorràgia durant una operació, el metge creu que ha estat un desastre.

3)      Polarització o pensament tot o res
·         Ens donen la nota d’un treball i veig que en comparació amb els meus companys la nota és més baixa, per tant dic: tothom ha tret millor nota que jo.
·         Sempre m’he de trobar el semàfor en vermell.

4)      Desqualificació d’allò positiu
·         La festa ha anat malament perquè he arribat tard.
·         La reunió ha anat malament per un comentari dels que he fet era erroni.

5)      Lectura del pensament
·         Has arribat tard perquè no volies quedar amb mi.
·         El dia de cap d’any dues amigues porten el mateix vestit. I una li diu a l’altra que el porta perquè creu que li queda millor que a ella.

6)      Endevinar el futur
·         Segur que quan arribi no hi ha entrades.
·         El dia abans d’una entrevista de feina pensar que segur que no m’agafaran.

7)      Magnificació i minimització
·         Com que he organitzat la festa jo ha estat un èxit.
·         Com que vaig participar al concurs, el meu equip ha perdut.

8)      Raonament emocional
·         Com que estic molt contenta m’anirà bé el dia.
·         Com que estic trista, perdrem el partit.

9)      Etiquetar erròniament
·         Un dia la meva amiga va arribar tard, és una despreocupada.
·         No em queda bé aquest pentinat, sóc lletja.
10)    Autoinculpació
·         Una meva amiga condueix i xoca amb el cotxe de davant, com que jo li estava parlant, ha estat culpa meva.
·         El novio de la meva amiga l’ha deixat perquè sap que sóc amiga seva.

11)    Personalització
·         Com que em vaig presentar a les eleccions, el meu partit va perdre.
·         Com que vaig venir a l’examen va ser difícil.

12)    Imperatiu categòric
·         Com que avui no he dormit 8 hores, tindré un mal dia, perquè tinc l’exigència de dormir com a mínim 8 hores.
·         Com que he menjat una galeta de més, no m’anirà bé el vestit per aquesta nit.

CONCLUSIÓ/REFLEXIÓ:

En aquesta pràctica m’hi he sentit bastant identificada, ja que jo sóc una persona bastant pessimista i quan he vist totes aquestes situacions que la gent passa he pensat que és moment d’intentar-ho canviar.
La gent amb autoestima baixa és més propensa a desenvolupar aquestes distorsions cognitives ja que passa per moments més difícils i per tant, augmenta l’actitud pessimista.
És fascinant el que pot arribar a fer la nostra ment per arribar a crear aquests tipus de pensaments i que a causa d’això actuem de diferents formes. Penso, també, que és important conèixer bé aquests tipus de distorsions perquè encara que a vegades no ens ho sembli, cada dia estem envoltats d’elles, i en algun moment de la nostra vida hem tingut la seva presència dins nostre. M’ha ajudat també per poder entendre una mica més el comportament de la gent que m’envolta diàriament ja que a vegades actua de certes formes que no entenc.
També és important que el psicòleg i la persona mateixa, sàpiga reconèixer aquests pensaments dins la seva ment, per tal de que així nosaltres mateixos amb l’ajuda d’alguna persona siguem capaços de conduir el pensament cap a allò racional i no deixar-nos enganyar per aquests pensaments.


dimecres, 17 de novembre del 2010

DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

La dessensibilització sistemàtica en els seus inicis era considerada psicològica, i una ciència que estudiava els estats de consciència. Mary Cover Jones va ser la precursora de la dessensibilització sistemàtica a finals del segle XIX i principis del segle XX. Ella va dir que si podem crear fòbies també podem fer que aquesta por que tenim desaparegui.
L’objectiu d’aquesta ciència és intentar fer desaparèixer aquesta fòbia mitjançant tècniques de relaxació anant associant l’estímul que fa por a una sensació de relaxació. Consisteix en treure la fòbia de manera progressiva.

EL CAS DEL NEN AMB FÒBIA A L’AUTOCAR

Un nen de 7 anys un dia mirant la televisió amb la seva àvia, veu un autocar que ha tingut un accident amb gent gran i decideix que no pujarà més als autocars. El seus pares no insisteixen, però el seu pare ha patit una lesió treballant i no pot agafar el cotxe. Hauran d’anar a visitar familiars o coneguts lluny de casa seva i han d’agafar un autocar perquè el seu pare no pot conduir, però el nen ara no hi vol pujar perquè els hi ha agafat fòbia després de veure aquell accident a la televisió.

  • Procés de dessensibilització sistemàtica:

 1.  Fer veure series de dibuixos animats on hi aparegui un autobús escolar i nens com van a l’escola o d’excursió.

 2.  Fer jugar al nen amb autobusos de joguina i fer que s’inventi històries de persones que   van a algun lloc amb aquell vehicle.

 3. Seguir el recorregut d’un autobús amb cotxe per veure de quina manera circula.

 4.  Anar a l’estació d’autobusos amb els pares i passejar per les rodalies sense parlar sobre el tema i només partint de l’observació de l’ambient i situació.

  5. Anar a la parada/estació de busos i seure i observar a la gent que puja i baixa, per tal de que es faci a la idea de que no els hi passa res per pujar.

 6. Mantenir una conversa amb algun o varis conductor d’autobús i que li ensenyin com funciona per tal de que agafi confiança amb el bus en si.

 7. Que acompanyi als seus amics a pujar al bosc i que després els reculli. És important sobretot que els vagi a veure com tornen, per tal de que vegi que no els hi ha passat res durant el trajecte i estan sans i estalvis.

 8. Que el nen vagi a una estació d’autobusos, on pugui trobar algun autobús aparcat i intentar pujar per tal de veure les mesures de seguretat i els equipaments amb els que compta l’autobús. D’aquesta manera aconseguirà una familiarització més pròxima amb el vehicle.

 9. Pujar a l’autobús acompanyat d'algú amb qui ell es senti segur. També pot portar joguines o algun tipus d’entreteniment per tal de que no tingui tota l’atenció en la situació. Un cop acomodat i tranquil, fer un petit trajecte (podrien ser dos carrers, o en el cas que el nen volgués continuar es faria un trajecte més llarg).

 10. Per últim, el nen ha de pujar a l’autobús per fer un trajecte amb una durada més llarga.



REFLEXIÓ

Varem decidir triar aquest cas perquè ens va semblar potser més fàcil a l’hora de realitzar els passos per intentar fer passar la por als autobusos ja que el cas de l’abella i la nena ho varem veure més complicat ja que la nena li costaria deixar de tenir-li fòbia.
Consistia en què a partir de 10 passos el nen aconseguís deixar de tenir fòbia als autocars i que pogués pujar amb ells sense que li fessin por.

Quan varem començar a realitzar els passos, ens va costar bastant posar-nos a la situació del nen, ja que tampoc sabem gaire en aquests casos com s’ha d’actuar i el que s’ha de fer per fer passar la fòbia. Varem començar a donar idees i passos però només els varem escriure i després varem decidir que ja els ordenaríem de la millor manera possible.

El que ens va costar més va ser saber ordenar els passos i saber-los posar al seu lloc adequat, perquè hi va haver moments que no sabíem si un era millor que l’altre i a on l’havíem de col·locar. Suposo que ens va costar perquè no coneixem encara prous conceptes com per saber posar-nos en la situació del nen i saber com reaccionarà a cada pas i a cada situació que se li presenti al davant.

Com a conclusió podem dir que la dessensibilització sistemàtica pot arribar a ser afectiu i pot fer que la gent que pateix fòbies acabin desapareixent d’una forma progressiva, en què el pacient ha de saber posar-hi de la seva part i així poder aconseguir aquest objectiu.

Aquesta pràctica l’he fet amb : Glòria Grau i Rocío Pinto.