DIAGRAMA SISTÈMIC

·         INTRODUCCIÓ

En la novena i última pràctica vam parlar sobre el diagrama sistèmic i el genograma. En la causalitat lineal no entrava dins l’esquema sistèmic on tot era causa i efecte. El problema era la tipologia de les relacions entre les persones i no de la persona.

El diagrama sistèmic es basava en la teràpia familiar. La família és un grup diferent a altres. Ens calia un grup humà on ens sentíssim acollits.

·         Salvador Minuchin

Va ser el creador d’un plantejament terapèutic, la teràpia familiar estructural. Minuchin ens ha deixat una forma, un mètode que ens permet dibuixar el conjunt de relacions dins d’un sistema, el diagrama sistèmic. Hi trobem alguns conceptes claus:

•             Jerarquia: hi ha diversos nivells i graus de responsabilitat (els pares tenen més responsabilitat que els fills).

ü 

•  Poder: és allò que gestiona la política. Hi ha quotes de poder (els pares dins d’una família estàndard han de manar als fills). El poder existeix. El pare i la mare han d’assumir la gestió del poder. Si la jerarquia es toca pot ser que hi hagi modificacions en algun membre de la família. 

• Frontera: les fronteres delimiten espais. Dins d’un subgrup han d’existir fronteres. Els pares han de parlar de les seves coses, hi ha subsistemes. Els pares han de ser qui prenen les decisions. Poden ser de tres tipus:

1-  Rígides: línia contínua. No comunicació. __________

2-  Laxes: les traspassa tothom de qualsevol manera. ...............

3-  Flexibles. Permeten la comunicació entre els que són a dins i a fora. És l’adequada. --------------

Com a elements hi trobem:

·         Genograma: representació gràfica d’una constel·lació de família generacional

·         Diagrama sistèmic:  és un tipus d'esquema d'informació que representa dades numèriques tabulats.

·         PRÀCTICA

Genograma

Un dels set germans, de 38 anys d’un matrimoni es casa amb una noia de 33 anys, però es produeix un conflicte manifest evident. Tenen un fill de 3 anys i una filla de 9, però se separen i els fills trenquen la relació amb el seu pare i es queden amb la mare. La dona es casarà amb un altre home de 28 anys i juntament amb els fills del primer marit es crearà el vincle actual.

Diagrama Sistèmic

Tenim una parella, el noi té 20 anys i la noia 19 però hi ha hagut la ruptura d’un vincle. Aquesta noia té un conflicte manifest evident amb la ex parella del noi de 20 anys, la qual en té 19 i aquesta té una relació amb un noi de 21. Els nois de 20 i 21 mantenen un conflicte ocult entre ells. La parella del noi de 21, té una sobreimplicació amb el noi de 20. I el noi de 21 anys i la noia de 19 (no la seva parella) crearan una coalició contra el noi de 20 anys.

·         REFLEXIÓ

M’ha agradat molt poder realitzar aquesta pràctica i poder conèixer una mica més en què consisteixen el genograma i el diagrama sistèmic.

Penso que són uns bons mètodes per arribar a saber les relacions que s’han establert o s’estableixen entre les persones. Tot i així penso que el diagrama sistèmic aprofundeix més en aquestes relacions, ja que pots descobrir tots els conflictes, vincles i trencaments que hi ha hagut entre aquestes persones, en canvi en els genogrames, t’ho mostren d’una forma més general i si l’objectiu és poder saber quins són els problemes d’aquestes relacions establertes, ja com hem vist en l’enfocament sistèmic.

Les persones no som perfectes. I encara que apliquem aquest mètode de diagrama sistèmic no sempre trobarem totes les coses que s’amaguen al darrera de cada persona i relacions, a part perquè també podem crear algun tipus d’error a l’hora d’analitzar-ho per saber quin és el problema i a on és.

Pel que fa a l’autor Salvador Minuchin penso que està molt bé el que diu. Penso que a dins un grup tant important com la família hi ha d’haver uns límits i unes normes que no hem de sobrepassar, com per exemple que els pares prenguin les seves decisions pels seus propis fills. Per això crec que a vegades en la nostra societat s’hauria d’implantar més, ja que moltes vegades a les famílies hi falta aquesta pràctica de normes.

Ja que és la última pràctica, voldria també fer una reflexió general d’aquest primer semestre. Estic contenta d’haver pogut fer totes aquestes pràctiques sobre aquests diferents temes que penso que en un futur professional haurem de saber aplicar, i encara que potser hagi estat una pinzellada del que pot arribar a ser, penso que a molts de nosaltres ens haurà servit per entendre i conèixer una mica més tot el món de la psicologia, sobretot perquè molts dels temes explicats no coneixia.