ENFOCAMENT SISTÈMIC. CAUSALITAT CIRCULAR

·       

·       INTRODUCCIÓ

Els partidaris de l’enfocament sistèmic consideraven la persona aïllada del seu context. Anteriorment es considerava que aquella persona tenia el problema, era seu. Però ara amb aquest corrent el problema es troba en el conjunt de relacions que té aquella persona, la persona ja no té el problema.

El pacient és la persona que en un grup es forma de manera distorcionat (es: família). Per tant, el que s’ha d’atendre no és aquella persona sinó el sistema o una part d’aquest.

L’enfocament sistèmic es qüestiona que les persones interiorment tinguem el problema. Les persones segons el context manifestarem o no símptomes i en un altre context poden desaparèixer o canviar.  Es basa en dues teories pensades des d’altres àmbits.

•             Teories generals de sistemes
•            Cibernètica (estudi sistemes vius)

Afirmaven que en tots els elements d’un sistema s’estableixen unes relacions mútues entre tots els elements del sistemes, hi ha una interdependència, tot està relacionat entre si, i per tant, qualsevol cosa que es faci, afectarà als altres.

Hi ha una idea que per una banda no és necessària, i per l’altre no es poden conèixer les causes del comportament humà, és la causalitat circular.

ü      CAUSALITAT CIRCULAR

En la física i en altres enfocaments dins la psicologia, és vàlida la causalitat lineal.

A     --->    B (ex: una bola xoca amb una altra)

És l’únic model que no defensa l’enfocament sistèmic (tot causa i efecte a la vegada).

         Va ser primer l’ou o la gallina? No ho sabem, però sabem com funciona.                

 

A   < ----->  1

Els humans funcionem dins de sistemes, on es produeixen interaccions que fa que actuem que influeixi en altre gent. Si el sistema no és saludable, és insoluble i dins d’aquest les persones manifesten senyals i no tenen el problema, sinó que el té el sistema perquè és insoluble.

Gregory Bateson va definir dos tipus de relacions:

•         Relacions simètriques:

Els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant, en escalada (incrementa la intensitat) o a la inversa. Pot ser constructiva o destructiva. Ex: cursa d’armament.

• Relacions complementàries:

Els diversos elements del sistema interactuen en rols diferents. Poden ser constructives o destructives. Ex: pares que intenten controlar els deures del nen, i com més ho fan més se’n desentén. 

·           PRÀCTICA

Pràctica realitzada amb Anael Prados.

Elabora quatre seqüències de causalitat circular per cada modalitat de relació anteriors.

RELACIÓ SIMÈTRICA CONSTRUCTIVA:

RELACIÓ SIMÈTRICA DESTRUCTIVA

RELACIÓ COMPLEMENTARIA CONSTRUCTIVA

RELACIÓ COMPLEMENTARIA DESTRUCTIVA

·       REFLEXIÓ

Crec que mai havia sentit a parlar sobre l’enfocament sistèmic. Però penso que és un bon mètode per conèixer realment el problema que hi ha. Crec que és correcte que mirem al voltant i l’entorn de la persona que estem tractant, perquè moltes vegades ens pensem que el problema a tot el té aquell ésser humà, i moltes vegades és tot el que l’envolta que l’influeix en la seva conducta i comportament, i per tant és el problema principal, però no ens n’adonem.

Tot i així, crec també que el problema no sempre serà de les relacions que té aquella persona i això penso que és una cosa que hem de tenir en compte. Hem de tenir en compte que tot està lliga, tot el que nosaltres fem afectarà a tot el que ens envolta. Com a futurs professional crec que hem de saber que el psicòleg passa a formar part del sistema des del moment que té el pacient davant seu i a vegades pot acabar sent dolent.

En resum, ha estat una pràctica que l’he trobat molt interessant i no descarto buscar més informació sobre el tema i aprofundir-hi més.